BON ANY 2012!!!

BON ANY 2012!!!

Ohhhhh!!!

Ohhhhhhhhhh!!! Aquesta setmana no ens hem trobat, quin greu!
L'era de la comunicació i nosaltres sense poder parlar. Snifff!
A veure aquesta setmana si... els telèfons responen i... ens veiem! Oi, Daudet?

De totes maneres us parlaré d'en Dauda. Un noiet molt trempat.

I no ho diríeu mai, però és del Madrid!!! Sí senyor! Juga al fútbol i és seguidor del Madrid!
Ara no recordo si és centrecampista o davanter. Li hauré de tornar a preguntar...

També li agrada el tennis  

 

I la muntanya...

S'ha de dir que les matemàtiques el porten de cap.

Ja comptem, ja... però ens descomptem! Ai, làs!!!

 Les distàncies, les hores... els números li ballen i se li maregen...

Quin cas!

 Té 11 anys.

 Viu a Blanes.

La seva escola és la Mossèn Joan Batlle

 És un bon jan!!!

Sempre em sorprèn!!! 

4a... ja som desembre...

Fins ara hem quedat els dissabtes al matí.
L'he anat a recollir amb el cotxe, el meu super Peugeot.

En Daudet és un excel·lent copilot, tot i que... això de dreta-esquerra...si fa un bon embolic!!! SOCORS!

Però avui és divendres a la tarda i anem cap a la inauguració del pessebre i l'encesa de l'enllumenat nadalenc dels carrers de blanes.

I després cap a la Biblioteca hi falta gent. Hem de decidir què hi posarem al nostre Blog ;)

3a trobada... peix, peixet en el fons de la mar!

Avui hem fet l'itinerari A, des de la plaça Catalunya fins al moll.
Fa un sol resplendent i força calor.
Un cel ben blau com la mar.
Si haguéssim tingut canyes haguéssim pescat!!!
Un munt de peixos nedant d'aquí enllà, en Dauda està emocionat.

Li agraden les balenes, però és clar... al port de Blanes... són peixets petits, petits!!!

2ona trobada...descobrint Blanes.

Anem cap al punt d'informació i un jove ben trempat ens omple de mapes i plànols i fulletons i...
Buf! Quina feinada.

Ens prenem un cacaolat i resolem entreteniments tot planificant les rutes.

El nostre 1er dia...

Ens varem conéixer el divendres 11 de novembre a la Festa Inicial del Projecte Rossinyol, allà, a Blanes.

Un cop fetes les presentacions corresponents varen a fer un tomb. Ai làs!!! En Dauda (entre nosaltres Daudet, rima amb Marguet i bloc-bloquet...) sempre camina 7 passes més enllà que jo... és quel el número 7 és el seu preferit!!!

Uf!!! Per fi... hem triat el nom (ben bonic, per cert).
Ens encaaaanta!